La serra rep una precipitació mitjana anual de 700 mm. Les seves aigües pertanyen a la conca hidrogràfica de l’Ebre, al nord i ponent, i a les conques internes catalanes, al sud i llevant. Els cursos més importats són les rieres de Marçà, Capçanes i la Torre de Fontaubella i els barrancs de la Vall, la Dòvia i Massanes.
L’aigua de la serra de Llaberia és sàvia i poderosa, s’amaga entre rocalls per davallar vers el Mediterrani i sap aprotar-se del poder de la pedra que la veu escapolir. Un cop s’endinsa a la pedra no acostuma a treure el cap finns que es troba al fons de vall. Succeeix quan la roca calcària dóna pas a sòls argilosos i impermeables, aleshores, és quan es produeix un esclat d’innumerables fonts que veuen néixer una aigua neta i especial, ja que, durant el seu camí subterrani, ha tingut temps d’adquirir tot el necessari per a convertirse en una aigua amb propietats curatives.
La qualitat de l’aigua de la serra és aprofitada per una empresa embotelladora, l’aigua prové de la font del Rodorall, a la serra de Montalt, i es comercialitza amb el nom de Fontdalt.
A la serra hi han inventariades unes a 120 fonts naturals, moltes d’elles han estat recuperades gràcies als treballs del Consorci de la Serra de Llaberia, fet que n’augmenta la funció ambiental i el valor ecològic dels espais humits. Segons els avantpassats dels habitants de la serra l’aigua d’aquestes muntanyes millora les malalties relacionades amb el fetge, la fel i l’estómac.
A Pratdip l’any 1917 s’hi va construir un balneari aprofitant les aigües de la font del santuari de Santa Marina. Disposava d’hostatgeria i va ser dissenyat tan per a gent benestant com per a persones amb menys poder. Van ser els inicis de l’activitat turística a l’espai natural.
Més informació a: www.serradellaberia.cat
Esta entrada también está disponible en: Spanish