Pratdip va pertànyer des del primer moment a la baronia d’Entença i fou amb aquesta incorporat al comtat de Prades, les vicissituds senyorials del qual va seguir; aquest fet sembla que provocà una certa dependència de Tivissa, i alhora hi mantenia alguns drets el bisbe de Barcelona. Les primeres referències documentals es troben en les butlles d’Anastasi IV el 1154 i de Celestí III el 1194, on s’esmenta la seva església. En el primer terç del segle XIII, el poble fou atacat i saquejat per Pere dels Arcs.
Al segle XIV, en dotar l’Hospitalet de l’Infant, li foren adjudicades totes les aigües dePratdip que confluïen al riu de Llastres; l’hospital tenia el dret d’aconduir-les per a regar i moldre. A més l’hospital tenia a Pratdip un molí de farina i oli, i diversos drets.
Al segle XVIII, potser el fet més important per a la vida del poble fou la culminació del plet amb Mont-roig per la possessió de les Planes, que el sentiment popular del poble creu que li foren arrabassades. Pratdip argumentava que les havia rebudes de Guillem d’Entença el 1301. Una sentència del 1437 havia dividit els emprius de la Plana en el barranc de Rifà entre els dos litigants, una altra del 1604 atribuïa la partida a Mont-roig, respectant, però, els emprius de Pratdip, sentència confirmada el 1624. El 1686 l’arquebisbe i Mont-roig acordaren de seguir la causa i assoliren finalment la sentència del 1787, ratificada el 1789. Pratdip apel·là de nou al rei el 1804.
Durant la guerra del Francès el 1811 el coronel Iglésies hi sostingué un combat amb els francesos. Durant les guerres carlines el castell s’utilitzà com a fortí amb un destacament permanent. El 1846 el poble fou sacsejat per un fort terratrèmol, i es clivellaren les parets de les cases i del santuari de Santa Marina. Al començament del 1868 tot el poble participà en una manifestació en la qual es cremà l’eina de prendre la talla per a les quintes.
